Marià Villangómez (Ciutat d'Eivissa, 1913-2002). Poeta i traductor. El seu cant poètic s'impregna del paisatge, i la gent d'Eivissa supera el mimetisme de la tradició i és mou en uns paràmetres molt més amplis a la recerca de la poesia pura. A part de la influència rebuda del Noucentisme, és un gran admirador dels poetes de la Generació del 27 i de la tradició simbolista europea. L'any 1963 dóna per tancada una trajectòria lírica densa i coherent (recollida en tres volums el 1986), i és centra en l'assaig, el teatre, l'article periodístic i, sobretot, en els traduccions de poesia que inclouen donis dels sonets de Shakespeare a poetes com Keats, Baudelaire, Yeats i Dylan Thomas, entre altres. L'any 1989 rep el Premi d'Honor dels Lletres Catalans. Fou soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
